28 de gener 2010

Trobar el nostre Nord

A mi, les denominacions “Catalunya del Nord” i “Catalunya del Sud” que usem avui en dia els catalanistes per definir la part de Catalunya que és sota jurisdicció de l’Estat francès, per una banda, i la que està sota jurisdicció de l’Estat espanyol, per l’altra, sempre m’han resultat un pèl estranyes, la veritat. I intentaré explicar per què, més amb ànim de reflexió que no de polèmica.

D’entrada, si volem definir les regions del país des de la nostra pròpia òptica, des d'una perspectiva genuïnament catalana, aquesta distinció "Catalunya Nord/Catalunya Sud" no és gaire apropiada, perquè en el que se'n diu "sud" queda un tros enorme que realment és "nord". Si parléssim només de la Catalunya estricta –o històrica, el que en diem el Principat- la divisió geogràfica entre nord i sud passaria, més o menys, per Balaguer, Manresa i Blanes. I si parlem de tots els Països Catalans, la línia que divideix el nord i el sud geogràfic passa si fa no fa per l’Ebre, quedant també les Illes al sud.

És per això que aquestes denominacions de vegades comporten força confusió. Si jo he estat de vacances al Pallars Sobirà, seria ben normal dir que he estat "al nord de Catalunya", perquè Sort és innegablement al nord del país. Però com que Sort no és a la "Catalunya del Nord" que ens hem inventat per estalviar-nos la "Catalunya francesa" (com deien nostres avis sense fer escarafalls), pot haver-hi gent que interpreti que he estat al Rosselló,i caldrà un aclariment. Igualment, si avui en dia jo dic a Perpinyà que tinc cosins que s’estan “al Sud de Catalunya”, la interpretació bé podria ser que s’estan al Pallars, quan és obvi que fa tres generacions cap perpinyanès –bé, cap català amb dos dits de front- hauria imaginat que Sort fos a “la Catalunya del Sud”.

Tot plegat és força contradictori i confús. Amb la voluntat de no usar les frases "Catalunya espanyola/Catalunya francesa" o "Espanya catalana/França catalana" -esforç que comparteixo- es va trobar a la darreria del segle XX aquesta solució "Nord/Sud", que durant aquests anys ens ha funcionat en l'ús, però que ben mirat no té gaire lògica. I que jo no estaria del tot segur que sigui positiva a llarg termini. Fins i tot m’atreviria a suggerir que podria ser contraproduent per a la psicologia col•lectiva catalana. Perquè estem atribuint uns conceptes de la geografia física, i per tant “naturals”, al que és realment una divisió política –i per tant artifical- del país. Atribuir aquests conceptes naturals a una divisió que no respon a la lògica ni a l'interès del nostre país, sinó a les dels estats francès i espanyol, no m'acaba de convèncer, la veritat.

O sigui que és una solució que no contraresta la malaurada divisió del país, sinó que de fet la reforça psicològicament i semàntica atribuint un concepte natural a una realitat artificial; és una solució que només és útil per salvar una incomoditat pueril com és estalviar-nos de dir un nom “lleig”, però que no serveix ni aporta res als nostres interessos generals i més importants, i, a més, és una solució que introdueix més confusió al panorama semàntic, geogràfic i polític català. Com si no n’hi hagués prou ja, de confusió...

Bé, a mi em sembla que una solució que no contribueix a solucionar el problema inicial, i que a més crea de bell nou dos problemes afegits, no és gaire “solució”, no us sembla? Tal vegada seria hora d’anar buscant una altra solució...